Ja estic a terres indies!:)
Dos avions i moltes hores de vol.. Però cada cop més il.lusionada!! Potser és veritat allò que diuen de que la distancia es el olvido (sense que el olvido vulgui dir que me olvido de todos a saco:P)... Però després de varis moments dramàtics a l'aeroport de Bcn, a l'avió de Bcn- Londres i a l'aeroport de Londres.. De cop, he decidit dormir durant el vol de 9hores cap a Bombai... (Això de plorar com una desgraciada veient la peli UP era ja massa pa mi body). I res.... m'he despertat mirant el mapa del que sobrevolavem (en aquells moments Irak) i nava veient lo lluny que quedava Barcelona.... necessitava dormir vamos....:P
I res.. ara em toca esperar unes 3 hores per poder pillar l'últim vol (por fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiin :___)
(vaya pelos si.... porto unes 20 hores de vols...)
Espero veure la meva maleta a Hyderabad (ja que a bombai esta, pero no se onanira jajaajjaja) y veure a akell parell de catalans amb l super jeep.. i cap a Koilkuntla!!!!!!
apa wapus!!!! petonets!!!!!
p.d: per cert! pel sector mes preocupats per les instalacions higieniques mes personals (els lavabos vamos...) ja he hagut de fer pipi a una letrina... pero tranquiles Maria i Susana... hi havia paper ajajajaajajajajajja
Ah!!! tb he detectat des del minut 1, la gran presencia dels moskits.. peacho moskitos... xD
to be continued!
Nuria
Que dius de pelos... si estàs guapísima pels estándars indis... ja saps que aquella gent la pell clareta la reverencien (per lo poc habitual a aquelles terres).
ResponderEliminarBueno, ara a descansar. D'aquí uns dies esperem una nova entrada amb les primeres impresions de Koilkuntla.
Petons!!!!!
Oscar i Núria.
¡Que buena idea lo del blog! De verdad, de la buena... ;) Un besazo preciosa!
ResponderEliminarNúria!! explica'ns alguna cosa!! Ja estas instalada a tope?¿?¿ Tot bé?¿ Estàs menjant??¿ (semblo ta mare!! xDD)
ResponderEliminar