Made in India...

No he pogut fer fotos a TOT allò que m'ha cridat l'atenció o simplement m'agradava... però, de moment,  aqui van algunes fotos de todo un poco!!!!

MADE IN INDIA!!!

Els mosquits i les seves marques... He arribat a tenir 7 picades al peu! I aquesta última nit s'han posat les botes amb nosaltres!!

Menys mal que la malària està en molt baix porcentatge de risc que sino... pillem segur!

Les meves super sleepers que no van durar ni un dia a l'Índia. Minut cero i la "chiquita", la gossa que teniem al principi, es va cruspir un cacho de la tira de la chancla!!!!

Total... que aqui la chapuzas number one va montar un complex sistema amb un cordill inspirat en l' índia més autentica.... i e voulà!!!! comodíssimes!!!! casi casi noves! I asobre fashion a més no poder amb aquest cordó lila! xD

Això és el "Fairy" indi... jejejeje

No m'ha quedat gens clar de què està fet.. però ho compren al super...

Sembla una barreja de fang i merda... ho sé... :S però no... i és inolor...

Nosaltres seguim netejant amb fairy (marca no thi fixis, aixo si:P)...  

Super "crema-incens" ideat per la Monikama!!!!

Creatividad ante todo!

Composició artística... xD

El cendre de bambú que em va fer l'Enric i les floretes pel cap que ens va cosir la Marie Rogie:D

Com ens cuiden,.....:__)

En aquest país, les Dones... unes currantes....... (apunte: aquesta foto està feta a les 12h del migdia, a uns 38 graus sota el solano...)

Super-Worker!

Treballadores als camps d'arròs.

L'arròs està en època de "txaca-txaca" i les dones van donant sacsejades a les plantes d'arròs masculines per a que esparceixin la llavor sobre les femenines!!!!!! xDDDD

(no cal reiterar... però ho faré... SUPER-WORKERS!)

SECCIÓ MENJAR:

Esmorçars-:

Els anomenem "pastissets del Doraemon" i la crema està boníssima, és de cacahuet!

Això també és un esmorçar.... Si, si... Recent aixecats i amb tota la calor bé de gust que te cagas.... jajaajaja

Però malgrat això, està boníssim!

Dinars i sopars:

Sempre tenim arròs (menys mal que m'encanta!) i varis potets amb patates, fingers-ladies(verdures molt bones), pastanaga, salsa com de tomaquet....

ñam ñam!

Chapati!!!!

Es como una tortita, bonissima!

Y no en tinc foto.. però les Parotes... són semblants però es desfan!! aiiix, boníssim!!!!

Apart d'això... està el Perugu (com una salseta feta de ioghurt) que es barreja amb arròs i que va molt bé quan mengem a fóra amb tot el picant que fotent jejeje

-------------------------------------------

Bé... i sobre menjar i xorrades varies ja n'hi ha prou per avui....:P

Aquesta última setmana està sent bastant caòtica.. fóra de qualsevol rutina imaginable... El cap de setmana passat va morir repentinament la mare del director d'Haribala (un indi que viu a Mataró), que a la vegada era la mare de molts dels treballadors... Així que ja us podeu imaginar... La vam veure pel mati i la dona estava queixant-se de l'esquena com sempre i anava rient... Tenia uns 70-80 anys (la gent gran no sap ben bé quan va nèixer ja que en els registres no s'apuntava), aixi que per ser una dona índia amb una vida com la d'aquí, era una persona moooolt gran i ja havia viscut lo seu. Però no va deixar de ser traumàtic e inesperat.

En Prakash va tenir que agafar un avió cap a l'Índia d'un dia per l'altre per assistir a l'enterro de la seva mare, i nosaltres que feiem ja el viatge amb jeep cap a l'aeroport per anar a buscar la nova voluntària (Tamara), vam aprofitar i vam esperar-nos les hores de més per a que arribés ell. Tota la nit de camí de tornada i vam arribar a les 7 del matí a Koilakuntla. En Prakash va anar directe a casa seva on el cos de la seva mare portava ja 4 dies exposat al jardí, damunt d'un munt d'arròs i gel per a que es conservés. Molts dels fills també arribaven de Chennay (Madras com a nom britànic) ja que havien anat com de peregrinació a fer ofrenes etc.. dos dies abans.

Nosaltres vam deixar les motxiles al centre d'acollida i vam anar cap a casa d'en Prakash, on tothom portava sense dormir ni menjar quasi 4 dies (no poden cuinar a la casa ni dormir fins que el mort no descansi i s'enterri) i es va començar a iniciar l'enterro.
Crec que vam estar com 5 hores allà, mentre elegien on enterraven la dona, començaven a cavar el foratels de l'enterro, arribava l'ataud de fusta i el forraven amb llençols blancs i creus amb roba negra (la família és cristiana). Després de tot això (amb mooolta calma ja que tota la família extensa - entenen que aquí família extensa aglomera famílies polítiques, tiets i cosins segons, tercers, amics, etc..- volia opinar.. i clar, 50 caps... masses idees...).
No vull referir-me a detalls més macabres, ni explicar massa més (m'ho deixo per explicar en persona, sempre que surti, a la meva tornada). però va ser intens, i en certs aspectes crec  que des d'aquí es viu la mort des d'un punt molt més personal, més proper... com hauria de ser a occident.. Però com tot, tb hi va haver coses que per mi estavven fóra de lloc o eren innecessàries.

Bé... després de tot això, em tingut una setmana amb poquíssims nens ja que la majoría eren família o estan fent festival i celebracions de setmana santa. Els treballadors ara ja comencen a venir, després de haver passat aquests dies fatal... I nosaltres seguim aquí, la setmana que ve hi ha una boda i estem invitats...
Així que com veieu... una mica de tot: enterro, boda,... I d'aquí poc ha de parir la filla de l'Arlappa, un dels treballadors d'Haribala, així que també tocarà un naixement. 

DE TODO UN POCO.



P.D: No he fet gaire promoció.. però bé, des d'haribala es busquen nous padrins per nens del districte de Kurnool Andhra Pradesh, Índia. Així que si us animeu, o coneixeu a algú que vulgui apadrinar un nen.. Només heu de dir-m'ho i us informo!!!!
Mentrestant, la web: http://www.haribala.org/


Petoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooons

Núria