27 de abril de 2010

St Jordi matà al Drac!

Hola a Tots i Totes!

Ja vaig enviar un email a tothom del que tinc la direcció, felicitant el St Jordi!!
Des d'aquí vam voler celebrar-lo també a la nostra manera i vam montar un teatrillo.... En Prakash va explicar com un autèntic "cuenta-cuentos" la llegenda de St jordi i vam repartir roses de roba i punts de llibre d'haribala!

I per si voleu veure un parell de fotos de lo maco que ens va quedar el teatre, les titelles, i veure com els nens disfrutaven jugan amb tots els jocs que vam portar per inaugurar la ludoteca, NOMÉS CAL QUE MIREU EL BLOG DE LES ACTIVITATS D'HARIBALA:




17 de abril de 2010

Like a tree, we each find a place to grow...

Aquesta frase la vaig llegir per primer cop en un folletó d'Haribala. Era una fotografia d'un graffiti enorme a la paret.
Més a més, aquest St. Jordi es monta un estant d'Haribala (a Mataró centre) on es vendràn Roses. Desde Haribala Índia vam enviar varies frases típiques i les vam traduir al telugu. I desde Haribala Mataró van ocupar-se de la paradeta i de que amb cada rosa hi hagi un punt de llibre xulíssim on ademés de fer referència a Haribala i a l'ONG, està escrita aquesta frase.
I es que tots som com arbres... Ens anem fent grans i més grans amb aigua, moooolta aigua.
I experiències. Tots tenim un lloc on clavar les arrels, tots busquem aquest lloc sino...


Aquestes setmanes, després de l'enterro i la benvinguda d'una nova voluntària, han sigut també mogudetes.

Ens van invitar a una boda a una aldea d'aqui aprop... Nomalment les bodes duren 3 dies, però nosaltres només vam estar-hi un dels dies:D

Porten en braços al novio i la novia fins al lloc on es farà tota la ceremonia...
Aix... Tota la ceremonia és molt llarga i fan com molts rituals i passos, així que no sé ben bé tots els significats...
Però hi ha aquest moment quan es trepitgen el dit gros l'un i altre nuvi i per fer comparativa, deu ser com el moment de intercanvi d'anells i vots... :)
els nuvis.... (si.. vaya pintes jejejje):P
I després de la ceremonia vam menjar per allà i vam fer-nos fotos etc...


La gent s'anava posant kilos de purpurina a la cara.. i amb nosaltres no van ser menys!




Family chukka and haribala workers





I després de tanta boda i dies de feineta per preparar les activitats que farem amb els nens ara que acaben els examens i comencen les vacances d'estiu.... Venia bé un viatget...

Ja portavem un parell de setmanes pensant en marxar uns dies de descans per zones més turístiques de l'Índia a fer el guiri... I vam esperar a que en Tomás i la Tamara estiguessin aquí, a que es tranquilitzés l'ambient de la mort de la mare d'en Prakash i tot, per marxar cap a Chennai.

Primer, agafar un bus de 6 hores cap a Tirupati i veure com es fa de dia mentre passejavem per un complex enorme on hi han varis temples... Un rollo port aventura a lo Peregrino indio jejejeje
 
Un dels temples de Tirupati...




El mateix dia vam agafar un tren cap a Chennai on ens vam quedar un dia i vam visitar un museu (de todo un poco: arqueologia, pintura contemporànea, animals dissecats, escultures de déus i deeses hindus, monedes, etc...), primeres tendes de compres a lo guiri que te cagas i anar a passejar per la platja de Chennai...

Aquests són el amics venedors que vam fer a la primera tenda jeejeejej


Passejant pel museu....



Platja de Chennai... (domingo dominguero...)

En Chennai!!! Aii!!! en Chennai!!!
Un español en Chennaaaaiiiii uoooooooohh
 (cantar amb música.... los 80 forever! xD)


Què còmode és la vestimenta d'aquests indis playeros!:P
Un diumenge tarda amb ambientillo...:):)

Momento Ricksaw....

(Aquest bon home era un crack. Com no tenien temps de visitar un barri, la Tamara li va estar explicant com si fós la Dori de "buscando a Nemo" parlant-li a una balena, que si abans d'anar al hostel podria passar amb el ricksaw per un barri que és diu Georgetown. El home va dir que si, que si... I En 15 minuts de Ricksaw ens para davant del hostel....
La Tamara es va fotre dels nervis dient-li que no haviem passat per ricksaw, i l'home amb tota la pachorra i calma del món va dir-li hostel pronuncian-t'ho similar a georgetown... SUPER CRACK!!!!!
La resta de membres... ens vam partir la caixa.... jejejeje)


I després de Chennai ens quedaven dos propostes més pel viatget:

Pondichery (una antiga colònia francesa que no és ni Índia ni França.. i és una de les cunes del ioga juntament amb altres ciutats de la índia)
Vistes al mar des del hostel-Ashram de Pondichery
Amanecer en Pondichery..
(i què feia jo desperta a les 6 del matí???? M'estaven aniquilant els mosquits... i algo bo vaig treure-li al moment!!)



i per últim, Mamallapuram (moooolt turístic... va ser l'únic lloc on no hi havia cap problema en anar en tirants i estavem rodejats de guiris): platgeta, tendes hippies i menjar més europeu... I uns temples mooolt mooolt macos....
Mamallapuram beach
(Aquest poble va quedar bastant afectat pel tsunami de 2006. Encara hi ha una especie de ONG per col.laborar en la restauració del poble.)
Aquest temple va submergir-se sota el tsunami.... I està bastany erosionat pel vent marí.


5 Rathas Temple
Mono, mono....
Monkey, monkey(english)
Coti, coti (telugu)
Vistes desde les altures d'un temple..
Deien que van intentar moure aquesta pedra tan mal fotuda amb 9 elefants i no hi va haver èxit...
Nosaltres ens vam fer la deguda foto... Rollo torre de pisa....:)

 

I ja tornem a estar a Koilakuntla...
Poc més de dues setmanes i la Montse, una amiga i jo marxem de vacances pel nord...

Namasteeeeeeeeeeee
Núria

3 de abril de 2010

Made in India...

No he pogut fer fotos a TOT allò que m'ha cridat l'atenció o simplement m'agradava... però, de moment,  aqui van algunes fotos de todo un poco!!!!

MADE IN INDIA!!!




Els mosquits i les seves marques... He arribat a tenir 7 picades al peu! I aquesta última nit s'han posat les botes amb nosaltres!!
Menys mal que la malària està en molt baix porcentatge de risc que sino... pillem segur!




Les meves super sleepers que no van durar ni un dia a l'Índia. Minut cero i la "chiquita", la gossa que teniem al principi, es va cruspir un cacho de la tira de la chancla!!!!
Total... que aqui la chapuzas number one va montar un complex sistema amb un cordill inspirat en l' índia més autentica.... i e voulà!!!! comodíssimes!!!! casi casi noves! I asobre fashion a més no poder amb aquest cordó lila! xD







Això és el "Fairy" indi... jejejeje
No m'ha quedat gens clar de què està fet.. però ho compren al super...
Sembla una barreja de fang i merda... ho sé... :S però no... i és inolor...
Nosaltres seguim netejant amb fairy (marca no thi fixis, aixo si:P)...  





Super "crema-incens" ideat per la Monikama!!!!
Creatividad ante todo!




Composició artística... xD
El cendre de bambú que em va fer l'Enric i les floretes pel cap que ens va cosir la Marie Rogie:D
Com ens cuiden,.....:__)



En aquest país, les Dones... unes currantes....... (apunte: aquesta foto està feta a les 12h del migdia, a uns 38 graus sota el solano...)



Super-Worker!



Treballadores als camps d'arròs.

L'arròs està en època de "txaca-txaca" i les dones van donant sacsejades a les plantes d'arròs masculines per a que esparceixin la llavor sobre les femenines!!!!!! xDDDD

(no cal reiterar... però ho faré... SUPER-WORKERS!)




SECCIÓ MENJAR:

Esmorçars-:


Els anomenem "pastissets del Doraemon" i la crema està boníssima, és de cacahuet!



Això també és un esmorçar.... Si, si... Recent aixecats i amb tota la calor bé de gust que te cagas.... jajaajaja
Però malgrat això, està boníssim!




Dinars i sopars:


Sempre tenim arròs (menys mal que m'encanta!) i varis potets amb patates, fingers-ladies(verdures molt bones), pastanaga, salsa com de tomaquet....
ñam ñam!





Chapati!!!!
Es como una tortita, bonissima!
Y no en tinc foto.. però les Parotes... són semblants però es desfan!! aiiix, boníssim!!!!

Apart d'això... està el Perugu (com una salseta feta de ioghurt) que es barreja amb arròs i que va molt bé quan mengem a fóra amb tot el picant que fotent jejeje


-------------------------------------------


Bé... i sobre menjar i xorrades varies ja n'hi ha prou per avui....:P

Aquesta última setmana està sent bastant caòtica.. fóra de qualsevol rutina imaginable... El cap de setmana passat va morir repentinament la mare del director d'Haribala (un indi que viu a Mataró), que a la vegada era la mare de molts dels treballadors... Així que ja us podeu imaginar... La vam veure pel mati i la dona estava queixant-se de l'esquena com sempre i anava rient... Tenia uns 70-80 anys (la gent gran no sap ben bé quan va nèixer ja que en els registres no s'apuntava), aixi que per ser una dona índia amb una vida com la d'aquí, era una persona moooolt gran i ja havia viscut lo seu. Però no va deixar de ser traumàtic e inesperat.

En Prakash va tenir que agafar un avió cap a l'Índia d'un dia per l'altre per assistir a l'enterro de la seva mare, i nosaltres que feiem ja el viatge amb jeep cap a l'aeroport per anar a buscar la nova voluntària (Tamara), vam aprofitar i vam esperar-nos les hores de més per a que arribés ell. Tota la nit de camí de tornada i vam arribar a les 7 del matí a Koilakuntla. En Prakash va anar directe a casa seva on el cos de la seva mare portava ja 4 dies exposat al jardí, damunt d'un munt d'arròs i gel per a que es conservés. Molts dels fills també arribaven de Chennay (Madras com a nom britànic) ja que havien anat com de peregrinació a fer ofrenes etc.. dos dies abans.

Nosaltres vam deixar les motxiles al centre d'acollida i vam anar cap a casa d'en Prakash, on tothom portava sense dormir ni menjar quasi 4 dies (no poden cuinar a la casa ni dormir fins que el mort no descansi i s'enterri) i es va començar a iniciar l'enterro.
Crec que vam estar com 5 hores allà, mentre elegien on enterraven la dona, començaven a cavar el foratels de l'enterro, arribava l'ataud de fusta i el forraven amb llençols blancs i creus amb roba negra (la família és cristiana). Després de tot això (amb mooolta calma ja que tota la família extensa - entenen que aquí família extensa aglomera famílies polítiques, tiets i cosins segons, tercers, amics, etc..- volia opinar.. i clar, 50 caps... masses idees...).
No vull referir-me a detalls més macabres, ni explicar massa més (m'ho deixo per explicar en persona, sempre que surti, a la meva tornada). però va ser intens, i en certs aspectes crec  que des d'aquí es viu la mort des d'un punt molt més personal, més proper... com hauria de ser a occident.. Però com tot, tb hi va haver coses que per mi estavven fóra de lloc o eren innecessàries.

Bé... després de tot això, em tingut una setmana amb poquíssims nens ja que la majoría eren família o estan fent festival i celebracions de setmana santa. Els treballadors ara ja comencen a venir, després de haver passat aquests dies fatal... I nosaltres seguim aquí, la setmana que ve hi ha una boda i estem invitats...
Així que com veieu... una mica de tot: enterro, boda,... I d'aquí poc ha de parir la filla de l'Arlappa, un dels treballadors d'Haribala, així que també tocarà un naixement. 

DE TODO UN POCO.



P.D: No he fet gaire promoció.. però bé, des d'haribala es busquen nous padrins per nens del districte de Kurnool Andhra Pradesh, Índia. Així que si us animeu, o coneixeu a algú que vulgui apadrinar un nen.. Només heu de dir-m'ho i us informo!!!!
Mentrestant, la web: http://www.haribala.org/


Petoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooons

Núria