I per aqui seguim a Koilakuntla... Índia profunda entre les profundes... jejejejeje
La sensació del temps transcurregut és una barreja estranya... Tot ha passat molt ràpid i sembla que fós ahir mateix que marxava cap a l'aeroport del Prat; però a la vegada ha passat ja un mes, em fet un munt de coses, estic com a casa i d'aqui res em tocarà marxar..
Realment el fet de no estar a tot el meollo del poble (estem a 15 minuts caminant) ha fet molt senzill adaptar-se. De fet, no cal adaptació... Tenim tot el que necessitem per anar tirant aquí... i vas fent viatgets al poble per comprar o cada dia per acompanyar als nens a casa, però dins el CAC que és on estem la majoría del temps, tot és com a casa.
Ara que l'Enric ha marxat a fer turisme amb sun germà i un amic per l'Índia, sóc lencarregada de les clases de repàs...jojojo
No vénen tots els nens que haurien de venir (rondegen els 40 i haurien de ser uns 70..), i tot i així costa molt que es centrin un segon. Primer, perquè quin nen té ganes de fer deures asseguts amb un munt d'amics al voltant, just després de l'escola... (jo al iguaaaaal tindria ganes) I després, perquè resulta que aquí si no vas amb un pal (stick) amunt i avall amenaçant, ningu fa cas. Jo el pal ja ni el trec, em quedare afonica i frustrada abans de fer servir aquest mètode rollo dictador. No em va gaire no... Encara que l'stick si que al principi
el feia servir per dona cops a la taula i estalviar-me cridar ejej
Les postes de sol durant les Tuition (deures-repàs) són precioses.. Aqui ja s'havia amagat el inmens sol taronja...:D
L'altre dia ja em van dir un dels adolescents i un dels treballadors (amb l'idioma telugu-anglès rollo indi-americà amb el que ens comuniquem) que sense stick na de na... ejeje
Aquest mateix adolescent (el Suresh, de 14 anys) i 4 amics més van marxar - els tius warrus.... :P - a jugar a l'altre punta dels terrenys... on està la granja, durant l'hora de repàs i sense dir ni mu . Quan els vaig pillar tornant, els tius em deien que havien anat tots 5 a "pixar" (saben dir pixar i cagar xDDD)... I jo que al igual m'ho creia... (potser a l'Índia van a pixar de 5 en 5 i durant 15 minuts, mai se sap xDDDD) Total que ahir es van quedar una hora més de classes, i com suposo que no estan acostumats a no fer servir el pal i simplement que es quedin més estudiant, van estar al principi una mica de cachondeo demanant-me jocs... però vam fer alguna cosa de profit i vam començar unes cartes personals per fer intercanvis amb nens d'un centre obert de Mataró... Almenys algo productiu... I crec que els hi va molar i tot, però avui quan tradueixi en Francis les cartes a l'anglès i sàpiga que van posar, us ho confirmo:P
Ah!!! Ja començo a dominar més noms!!! UEEEE!!!! Vencarrama-supraya, Tanaka, Madhu, Anand, Chiná, Nagesh-Rao, Ramadevi,.... :D:D:D:D:D Total.. que els nens són maquíssims, massa vagos en general (i la calor no ajuda gens...) però els listos enseguida foten cara de peneta per intentar aconseguir el que volen... Però bé, a mi el tema pena... acostuma a funcionar al revès, així que ja em podeu imaginar repetint les coses 10000 cops i sent pesada, però si ells no baixen del burro.. jo menys!!!toma!xD jajaja
El de la dreta és en Pamuletti... El nen més passiu-pasota del món! Boníssim i desquiciant a la vegada!xD
Bé... Continuant amb les cròniques, aquest passat cap de setmana vam tornar a tenir visita... Un antic membre d'haribala Mataró que havia iniciat els primers apadrinaments a Koilakuntla juntament amb en Prakash (el super master d'haribala) estava de viatge per l'Índia amb la familia i uns amics. L'Agustí és aficionat a la fotografia i uns dels amics s'hi dediquen professionalment, així que venien a veure com estava el projecte (ja que aquest home es va desvincular d'haribala fa uns quants anys) i a fer fotos per intentar presentar-les a un festival de fotoperiodisme que es fa cada any a Perpinyà (aquest setembre.. a veure si lio a algú i anem!:P). Total, que van estar per aquí 4 dies... Va ser una mica anar de cul, més pels treballadors indis d'aqui que per nosaltres que passavem més d'ells i de certes actituts. Però bé, van estar aquí, ens ho vam passar bé (la parella de joves i en fill de l'Agustí - indi adoptat per ells als 10 anys- eren moolt macos).
El diumenge es va fer una festa amb ball per fer les fotos etc... Però una servidora va haver d'anar a Hyderabad a buscar al nou voluntari que arribava! En xispes!!! Tomás, l'electricista!
Diuen que és el millor aeroport de la Índia.. ja que és nou nou... Aquí estava amb en Chandra (ingenier agricola, i encarregat dels camps d'arròs d'haribala) a tres setmanes de ser jo la que creuava aquella porta de sortides de vols domèstics!
L'última nit dels 7 espanyols vam fer un sopar "festa", amb embotit que havien portat, truita de patates, chapatis indies, etc... i alguns treballadors i nosaltres disfrutant del menjar!:D
Ah!! bé... i per suposat... ens vam posar SARIS i els nois LUNGUIS!!!:D:D sexy, sexy, sexy!;)
En Tomás, jo, la Montse i l'Enric que després d'anar a Delhi per renovar el visat va haver de tornar perquè li tenien que posar un segell a Kurnool (a dos hores d'aqui...).. i res.. de moment encara segueixen marejant-lo ja que té un mes més de visat i després ha de tornar a fer papeleo! què complicats aquests indis!
Tota la troupe!!
Núria
