No vivas nunca des del pasado, tan sólo lee desde él a veces..

.
.

Me enamoro de vidas liberadas
de cotidianedades sociales,
me enamoro de mentes alocadas, creativas, nocturnas.

Me enamoro de formas poco vistas,
de palabras desconocidas,
de libros de los que no entiendo la letra
pero de los que me hipnotizan sus dibujos.

Me enamoro.
Y vuelvo a desenamorarme..

Porque al fin y al cabo sólo es humo,
inconsistencia
fantasías..

Y yo de momento no me enamoro,

me disfrazo para escapar de mi.



5.10.09

DeciSiones..

Decidí dejar atrás muchas cosas cuando marché por estos meses. Y en el viaje me encontré con otras cosas que no se habían podido quedar en casa. Las llevaba tan adentro que me siguieron a escondidas en la mochila. Y con más o menos esfuerzo las miré de frente, les di mil y una vueltas y hice lo que solo en ese momento supe hacer.



Y ahora de vuelta, me doy cuenta de que al marchar olvidé que habían cosas aparcadas de lado. Algunas conscientes, otras que tal vez aún ni sospecho.



Pensé que se podía empezar de cero... Pero resulta que lo que una vez empezó es difícil volverlo para atrás. Sobretodo cuando hay otra persona en el juego.

Los 4 meses han sido un parentesis de una misma frase. Tal vez hubo un punto pero nunca se le añadió el "y final".



Y ahora ha vuelto ese sabor amargo, el que anuncia siempre un final.. Esa tristeza de tener que decidir... Decidir por tu propio bien, por tus principios. Porque hay cosas que pueden durar años y estar siempre estancadas en el mismo punto. Pero no lo puedo dejar pasar.

Creí que tardaría más en tener que decir adiós.. Y por supuesto que arrastro conmigo esa idea revitalizadora y fantasiosa del típico "tal vez si yo me posiciono, las cosas cambian..". Pero hy algo que todos sabemos aunque a veces nos cueste reconocer: la gente no cambia.



Si.. hay cambios.. Por supuesto, yo no soy la misma persona que hace unos años... ni soy la misma que marchó a finales de Febrero a la Índia.. pero mi esencia sigue siendo la misma.. De hecho creo que con los años, lo que estoy consiguiendo es ser MÁS YO. Asi que no cambio... creo que saco el hielo que cubre mis inseguridades, creo que aliso mi modo de ser, le doy la forma con la que me siento, no cambio... simplemente, soy yo.



Y las personas hacen sus pequeños cambios, aclaran ideas, rumbos, destinos, maneras de hacer.. pero nunca deberían hacerlo por miedo a perder a otro, por miedo a la soledad...

No habrá esperanza, pero sería tan bonito que esto no terminara asi... y menos ahora...



La vida trata de tomar decisiones.



Y a veces tenemos que decidir soltar en vez de agarrarnos a algo que sabemos tiene fecha de caducidad. Por bonito y único que sea..





We should be letting go instead of holding on...



(Flashback- Fat Freddy's Drop)

Que dura es la vida del mochilero..... 2unda parte (Despedint l'India...) :_)

Totes unes guiris... jejeje

Jodhpur... casetes blaves per tot arreu i un fort makissim... :)

 Intentant tocar igual que aquest bon home.... no se li veu.. pero ademes de ser molt bon pallo, music i cantant... tenia unes moolt bones pelambreres sortint de lorella... 

aix... no comments... indian style:)

En un dels nostres momento piscina... jejejej Intentant entrar per les olimpiades... la gemma mengual estaria orgullosa... jajaaj

Dins el fort de Jasailmer... precios poblet....:)

Jaipur...

  I fins aqui de moment... vaig posant foticos a contagotes.. pero espero poder fer una entrada com deu mana un cop a malaysia... relaxing time!!! prou de fer motxila cada dia!!!!>)

Black and White..... >)

Koilakuntla- Delhi- Agra- Udaipur- Pushkar (qué dura es la vida del mochilero.... 1era parte xD)

Be, aprofitant que tinc una horeta lliure abans d'anar al desert del Rajastan.....:P

Aqui us deixo un petit popurry de fotos d'on hem estat... i algun comentari...:)

Els treballadors d'haribala ens van fer regalets i un comiat increible...:___)

I vam agafar la motxila... cap a Delhi a buscar la Nuria!

TAJ MAJAAAAAL :)

Tota reflexiva....

Si.... vaig pensar en totes les noies!!!!!! :P a veure si fa algo.. jeje

Moltes esperes tirades amb les motxilles a les estacions de tren....:)

Molts txais... jeje

A un dels palaus del Maharaja a Udaipur...

Encara que sembla mentira, en aquest salo es va gravar una escena de la peli Octopussy de 007...

Munoz... Nuria Munoz.... (no hi han enyes... )

A Udaipur, veient la posta de sol amb un peazo mono que robava menjar.... xD

Nosaltres a 10 metres de distancia jejejeje

Udaipur, artistes..

A Pushkar.. despres duna timada... no ens va agradar gaire.. masses tonteries mistiques en aquest poble...

Regles del pal: no es poden menjar ous (es veu que en alguns restaurants te;ls porten rollo contrabando, d'amagatotis..), les parelles no poden fer cap tipus de mostra dafecte, ni donar-se de la ma, ni abracar-se....)

I res.. en un d'aquests ghats, van llencar les cendres del cos den Gandhi...

I be.. per ara, ja nhi ha prou!!!

Ara estem a Jaisalmer... Un poble situat al mig del desert... a 200 km de Pakistan.. Akesta tarda toca fer el guiri amb camell, i passar una nit al desert!

Petooooooooooooooooooooooooons

Nomadas...

Hola a tots!!!!!!

Tenia una entrada a mitges amb fotos i de mes histories sobre els ultims dies a haribala i a Koilakuntla pero no ho he acabat, i ara mateix no tinc ni fotos ni temps. (estic a un cyber...)

Doncs res!!! Dilluns nit vam marxar de Koila cap a Delhi!! Vam anar a buscar a l'aeroport a la Nuria (l'amiga de la montse que ve de vacances) i vam passar un dia per Delhi!

Per coses de la vida vam acabar coneixent d'un lloc on ens han facilitat els temes de trens i hostatge pel viatget de 16 dies que teniem pensat.. i aqui estem!!!!

Delhi.. no te gaire... Ciutat amb totes les consequencies.. Pol.lucio, bruticia, zones amb molt de caos, gringos a saco, hippielonguis fumats a saco i el fuerte rojo que si que em va agradar...
Ahir vam estar a Agra i com no... visita obligada al Taj Majal!!!!\
PRECIOS.... La Montse va proposar-nos a mi i la Nuria de no mirar l'edifici fins que just el tinguessim de cara... Jo no anava a caure i vaig trair-les uns segons abans.... FUA....... s'ha de veure...

Aixo si, MOOOOLTA CALOR, moltes tonteries amb controls igual de durs que els aeroports i que no pot ni entrar caramels , ni menjar, ni encenedors, ni tabac.... i una dona et toqueteja!!! jejejeje

Despres d'Agra tren nocturn amb sleeper class cap a Udaipur... I aqui estic ara... Palaus... i tendetes que propvoquen que estigui aguantant les ganes de comprar xuminades constantment... Que hi farem...

A Udaipur ens queden dos dies mes... Despres venen, Jodhpur, Jasaimer (amb camell i jeep i una nit al desert inclossss:D), Pushkar, Jaipur i... Vanarassi!!!

Alla ens despedirem de la nuria que marxara a Delhi a pillar el vol de tornada.. I la Montse i jo marxarem a Calcuta a passar un dia i agafar vol cap a Malaysia...

Aixi que res... tot be! de moment no hi han fotos... Suposo que quan tingui mes temps o a Malaysia quan passem els dies a la platgeta... Ja em currare una entrada de fotos:)

Apa wapos i wapes!!!! Per aqui tot molt be!!! Vosaltres, la mayoria... preparant les vacances d'estiu!:P i els no... currant per fer-les mes endavant!!!!

PEtonassos!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Nuria

St Jordi matà al Drac!

Hola a Tots i Totes!

Ja vaig enviar un email a tothom del que tinc la direcció, felicitant el St Jordi!!
Des d'aquí vam voler celebrar-lo també a la nostra manera i vam montar un teatrillo.... En Prakash va explicar com un autèntic "cuenta-cuentos" la llegenda de St jordi i vam repartir roses de roba i punts de llibre d'haribala!

I per si voleu veure un parell de fotos de lo maco que ens va quedar el teatre, les titelles, i veure com els nens disfrutaven jugan amb tots els jocs que vam portar per inaugurar la ludoteca, NOMÉS CAL QUE MIREU EL BLOG DE LES ACTIVITATS D'HARIBALA:

http://haribalaong.blogspot.com/

Like a tree, we each find a place to grow...

Aquesta frase la vaig llegir per primer cop en un folletó d'Haribala. Era una fotografia d'un graffiti enorme a la paret.
Més a més, aquest St. Jordi es monta un estant d'Haribala (a Mataró centre) on es vendràn Roses. Desde Haribala Índia vam enviar varies frases típiques i les vam traduir al telugu. I desde Haribala Mataró van ocupar-se de la paradeta i de que amb cada rosa hi hagi un punt de llibre xulíssim on ademés de fer referència a Haribala i a l'ONG, està escrita aquesta frase.
I es que tots som com arbres... Ens anem fent grans i més grans amb aigua, moooolta aigua.
I experiències. Tots tenim un lloc on clavar les arrels, tots busquem aquest lloc sino...


Aquestes setmanes, després de l'enterro i la benvinguda d'una nova voluntària, han sigut també mogudetes.

Ens van invitar a una boda a una aldea d'aqui aprop... Nomalment les bodes duren 3 dies, però nosaltres només vam estar-hi un dels dies:D

Porten en braços al novio i la novia fins al lloc on es farà tota la ceremonia...

Aix... Tota la ceremonia és molt llarga i fan com molts rituals i passos, així que no sé ben bé tots els significats...

Però hi ha aquest moment quan es trepitgen el dit gros l'un i altre nuvi i per fer comparativa, deu ser com el moment de intercanvi d'anells i vots... :)

els nuvis.... (si.. vaya pintes jejejje):P

I després de la ceremonia vam menjar per allà i vam fer-nos fotos etc...

La gent s'anava posant kilos de purpurina a la cara.. i amb nosaltres no van ser menys!

Family chukka and haribala workers

I després de tanta boda i dies de feineta per preparar les activitats que farem amb els nens ara que acaben els examens i comencen les vacances d'estiu.... Venia bé un viatget...

Ja portavem un parell de setmanes pensant en marxar uns dies de descans per zones més turístiques de l'Índia a fer el guiri... I vam esperar a que en Tomás i la Tamara estiguessin aquí, a que es tranquilitzés l'ambient de la mort de la mare d'en Prakash i tot, per marxar cap a Chennai.

Primer, agafar un bus de 6 hores cap a Tirupati i veure com es fa de dia mentre passejavem per un complex enorme on hi han varis temples... Un rollo port aventura a lo Peregrino indio jejejeje

 

Un dels temples de Tirupati...

El mateix dia vam agafar un tren cap a Chennai on ens vam quedar un dia i vam visitar un museu (de todo un poco: arqueologia, pintura contemporànea, animals dissecats, escultures de déus i deeses hindus, monedes, etc...), primeres tendes de compres a lo guiri que te cagas i anar a passejar per la platja de Chennai...

Aquests són el amics venedors que vam fer a la primera tenda jeejeejej

Passejant pel museu....

Platja de Chennai... (domingo dominguero...)

En Chennai!!! Aii!!! en Chennai!!!

Un español en Chennaaaaiiiii uoooooooohh

 (cantar amb música.... los 80 forever! xD)

Què còmode és la vestimenta d'aquests indis playeros!:P

Un diumenge tarda amb ambientillo...:):)

Momento Ricksaw....

(Aquest bon home era un crack. Com no tenien temps de visitar un barri, la Tamara li va estar explicant com si fós la Dori de "buscando a Nemo" parlant-li a una balena, que si abans d'anar al hostel podria passar amb el ricksaw per un barri que és diu Georgetown. El home va dir que si, que si... I En 15 minuts de Ricksaw ens para davant del hostel....

La Tamara es va fotre dels nervis dient-li que no haviem passat per ricksaw, i l'home amb tota la pachorra i calma del món va dir-li hostel pronuncian-t'ho similar a georgetown... SUPER CRACK!!!!!

La resta de membres... ens vam partir la caixa.... jejejeje)

I després de Chennai ens quedaven dos propostes més pel viatget:

Pondichery (una antiga colònia francesa que no és ni Índia ni França.. i és una de les cunes del ioga juntament amb altres ciutats de la índia)

Vistes al mar des del hostel-Ashram de Pondichery

Amanecer en Pondichery..

(i què feia jo desperta a les 6 del matí???? M'estaven aniquilant els mosquits... i algo bo vaig treure-li al moment!!)

i per últim, Mamallapuram (moooolt turístic... va ser l'únic lloc on no hi havia cap problema en anar en tirants i estavem rodejats de guiris): platgeta, tendes hippies i menjar més europeu... I uns temples mooolt mooolt macos....

Mamallapuram beach

(Aquest poble va quedar bastant afectat pel tsunami de 2006. Encara hi ha una especie de ONG per col.laborar en la restauració del poble.)

Aquest temple va submergir-se sota el tsunami.... I està bastany erosionat pel vent marí.

5 Rathas Temple

Mono, mono....

Monkey, monkey(english)

Coti, coti (telugu)

Vistes desde les altures d'un temple..

Deien que van intentar moure aquesta pedra tan mal fotuda amb 9 elefants i no hi va haver èxit...

Nosaltres ens vam fer la deguda foto... Rollo torre de pisa....:)

 

I ja tornem a estar a Koilakuntla...

Poc més de dues setmanes i la Montse, una amiga i jo marxem de vacances pel nord...

Namasteeeeeeeeeeee

Núria

Made in India...

No he pogut fer fotos a TOT allò que m'ha cridat l'atenció o simplement m'agradava... però, de moment,  aqui van algunes fotos de todo un poco!!!!

MADE IN INDIA!!!

Els mosquits i les seves marques... He arribat a tenir 7 picades al peu! I aquesta última nit s'han posat les botes amb nosaltres!!

Menys mal que la malària està en molt baix porcentatge de risc que sino... pillem segur!

Les meves super sleepers que no van durar ni un dia a l'Índia. Minut cero i la "chiquita", la gossa que teniem al principi, es va cruspir un cacho de la tira de la chancla!!!!

Total... que aqui la chapuzas number one va montar un complex sistema amb un cordill inspirat en l' índia més autentica.... i e voulà!!!! comodíssimes!!!! casi casi noves! I asobre fashion a més no poder amb aquest cordó lila! xD

Això és el "Fairy" indi... jejejeje

No m'ha quedat gens clar de què està fet.. però ho compren al super...

Sembla una barreja de fang i merda... ho sé... :S però no... i és inolor...

Nosaltres seguim netejant amb fairy (marca no thi fixis, aixo si:P)...  

Super "crema-incens" ideat per la Monikama!!!!

Creatividad ante todo!

Composició artística... xD

El cendre de bambú que em va fer l'Enric i les floretes pel cap que ens va cosir la Marie Rogie:D

Com ens cuiden,.....:__)

En aquest país, les Dones... unes currantes....... (apunte: aquesta foto està feta a les 12h del migdia, a uns 38 graus sota el solano...)

Super-Worker!

Treballadores als camps d'arròs.

L'arròs està en època de "txaca-txaca" i les dones van donant sacsejades a les plantes d'arròs masculines per a que esparceixin la llavor sobre les femenines!!!!!! xDDDD

(no cal reiterar... però ho faré... SUPER-WORKERS!)

SECCIÓ MENJAR:

Esmorçars-:

Els anomenem "pastissets del Doraemon" i la crema està boníssima, és de cacahuet!

Això també és un esmorçar.... Si, si... Recent aixecats i amb tota la calor bé de gust que te cagas.... jajaajaja

Però malgrat això, està boníssim!

Dinars i sopars:

Sempre tenim arròs (menys mal que m'encanta!) i varis potets amb patates, fingers-ladies(verdures molt bones), pastanaga, salsa com de tomaquet....

ñam ñam!

Chapati!!!!

Es como una tortita, bonissima!

Y no en tinc foto.. però les Parotes... són semblants però es desfan!! aiiix, boníssim!!!!

Apart d'això... està el Perugu (com una salseta feta de ioghurt) que es barreja amb arròs i que va molt bé quan mengem a fóra amb tot el picant que fotent jejeje

-------------------------------------------

Bé... i sobre menjar i xorrades varies ja n'hi ha prou per avui....:P

Aquesta última setmana està sent bastant caòtica.. fóra de qualsevol rutina imaginable... El cap de setmana passat va morir repentinament la mare del director d'Haribala (un indi que viu a Mataró), que a la vegada era la mare de molts dels treballadors... Així que ja us podeu imaginar... La vam veure pel mati i la dona estava queixant-se de l'esquena com sempre i anava rient... Tenia uns 70-80 anys (la gent gran no sap ben bé quan va nèixer ja que en els registres no s'apuntava), aixi que per ser una dona índia amb una vida com la d'aquí, era una persona moooolt gran i ja havia viscut lo seu. Però no va deixar de ser traumàtic e inesperat.

En Prakash va tenir que agafar un avió cap a l'Índia d'un dia per l'altre per assistir a l'enterro de la seva mare, i nosaltres que feiem ja el viatge amb jeep cap a l'aeroport per anar a buscar la nova voluntària (Tamara), vam aprofitar i vam esperar-nos les hores de més per a que arribés ell. Tota la nit de camí de tornada i vam arribar a les 7 del matí a Koilakuntla. En Prakash va anar directe a casa seva on el cos de la seva mare portava ja 4 dies exposat al jardí, damunt d'un munt d'arròs i gel per a que es conservés. Molts dels fills també arribaven de Chennay (Madras com a nom britànic) ja que havien anat com de peregrinació a fer ofrenes etc.. dos dies abans.

Nosaltres vam deixar les motxiles al centre d'acollida i vam anar cap a casa d'en Prakash, on tothom portava sense dormir ni menjar quasi 4 dies (no poden cuinar a la casa ni dormir fins que el mort no descansi i s'enterri) i es va començar a iniciar l'enterro.
Crec que vam estar com 5 hores allà, mentre elegien on enterraven la dona, començaven a cavar el foratels de l'enterro, arribava l'ataud de fusta i el forraven amb llençols blancs i creus amb roba negra (la família és cristiana). Després de tot això (amb mooolta calma ja que tota la família extensa - entenen que aquí família extensa aglomera famílies polítiques, tiets i cosins segons, tercers, amics, etc..- volia opinar.. i clar, 50 caps... masses idees...).
No vull referir-me a detalls més macabres, ni explicar massa més (m'ho deixo per explicar en persona, sempre que surti, a la meva tornada). però va ser intens, i en certs aspectes crec  que des d'aquí es viu la mort des d'un punt molt més personal, més proper... com hauria de ser a occident.. Però com tot, tb hi va haver coses que per mi estavven fóra de lloc o eren innecessàries.

Bé... després de tot això, em tingut una setmana amb poquíssims nens ja que la majoría eren família o estan fent festival i celebracions de setmana santa. Els treballadors ara ja comencen a venir, després de haver passat aquests dies fatal... I nosaltres seguim aquí, la setmana que ve hi ha una boda i estem invitats...
Així que com veieu... una mica de tot: enterro, boda,... I d'aquí poc ha de parir la filla de l'Arlappa, un dels treballadors d'Haribala, així que també tocarà un naixement. 

DE TODO UN POCO.



P.D: No he fet gaire promoció.. però bé, des d'haribala es busquen nous padrins per nens del districte de Kurnool Andhra Pradesh, Índia. Així que si us animeu, o coneixeu a algú que vulgui apadrinar un nen.. Només heu de dir-m'ho i us informo!!!!
Mentrestant, la web: http://www.haribala.org/


Petoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooons

Núria